SINOPSI

Laia tiene 30 años y vive en la calle. Marc tiene 25, y vive en Escocia. La muerte de su padre hace unos años, ha hecho que la economía familiar se tambaleara y más aún cuando, poco después, la madre de ambos se quedó sin trabajo.

La vida de Laia y Marc, su hermano pequeño, cambió rotundamente ya que era necesario llevar dinero a casa: Laia dejó los estudios y se puso a trabajar de lo que podía; Marc siguió estudiando por un tiempo pero debió renunciar a la beca que le dieron para continuar. La madre, por su parte, sin poder soportar la situación, decidió poner fin a su sufrimiento. Y nuevamente, todo se tambaleó…

PARAULES DE L’AUTOR

Els germans siguin units
perquè aquesta és la llei primera.
Tinguin unió vertadera
en qualsevol temps que sigui,
perquè si entre ells es barallen
Aquests versos del Martín Fierro (epopeia nacional argentina), es pot dir que són, en el cas d’Abans, el punt final de la nostra obra.

Abans és potser la meva obra més personal: les meves pors més grans, emocions amagades, i l’exposició més “a cor obert” d’algunes vivències, barrejades amb desitjos i il·lusions, i somriures que tinc en la intimitat.

Abans és entendre que malgrat la distància, les circumstàncies més desfavorables, i l’amor-odi que moltes vegades desenvolupem cap als nostres germans (familiars o escollits), és aquest carinyo agredolç, el que ens permet constantment tirar endavant; el que ens permet sempre tornar a un punt de partida que està molt enrere nostre; aquest carinyo i aquest record nostàlgic del que va ser “Abans”, el que ens omple els ulls de llàgrimes amb un somriure.

Escrivint i dirigint Abans, sens dubte he pogut arribar a aquest aprenentatge, que de poc em valdrà, perquè sempre que segueixi tirant endavant, tornaré a mirar enrere.

Daniel J. Meyer