SINOPSI CURTA

La Clara, la mare de l’Oriol, decideix unilateralment deixar la seva vida de luxe i emprendre un viatge en camper amb el seu fill –amb el qual es porten fatal – just el dia que aquest coneix al Javi.

En aquest roadtrip inesperat, aïllats de tot i de tots, mare i fill viuran noves aventures que faran que es recongifuguri la seva relació. I en Javi i l’Oriol, a la distància, també serà com començaran a sentir-se cada vegada més a prop.

Al cap i a la fi, el temps finit, les distancies mesurables i les relacions, canvien, es transformen i si hi ha moviment en la carretera, tothom, fins i tot aquests tres personatges, podran reconfigurar-se com a persones.

SINOPSI SENCERA

L’Oriol té 20 anys i només vol gaudir de la vida, lligar i abandonar-se al plaer, lluny de tot compromís i contacte familiar.
En Javi en té 38 i una nit qualsevol, de festa, buscant evadir-se de les responsabilitats que com a adult ha d’afrontar, coneix l’Oriol i s’enrotllen.
La Clara, la mare de l’Oriol, en té 48 i ha decidit –o la vida ha decidit per ella– que és el moment de parar màquines i re-plantejar-s’ho tot.

El matí que l’Oriol s’emporta a en Javi a casa seva, es troben amb la Clara. Ella l’està esperant per donar-li una notícia força rocambolesca, per a l’estil de vida que han tingut fins ara: la casa s’ha venut, i se n’aniran aquesta mateixa nit a un viatge desconegut, en furgoneta, tots dos, sols, junts; a fer un road-trip.
Tot i les reticències del fill a marxar amb la seva mare, i la mala relació que tenen, ella juga les seves cartes i finalment emprenen l’aventura.

És en aquest nou marc espacial, en moviment constant, que es re-trobaran i aprendran a estimar-se d’una altra manera i a gaudir de moments compartits, i que refaran les bases de a seva relació passada.
Durant l’absència de l’Oriol, en Javi i ell construiran una relació prematura, a distància, sense fonaments sòlids i oberta a qualsevol possibilitat futura.

I serà a través d’aquestes aventures, de temps finit, com tot en aquesta vida, que enfrontant-se cara a cara a cada relació, les podran re-configurar i podran re-configurar-se com a persones.

PARAULES DE L’AUTOR

Mai és fàcil explicar per què un escriu una obra ni saber de què anirà. Simplement passen coses a la teva vida, i les canalitzes en una peça. I descobreixes pors, desigs, sentiments oposats, complexos, ocults, fantasiosos, etc.

Mentre escrivia LLEGAT, em vaig descobrir amb ganes de riure, de gaudir moments especials, de remoure tot aquest interior i plasmar-ho en una comèdia agredolça, carinyosa però àcida, que remou però que és vitalista.

Tenia ganes de reconciliar-me amb sentiments que, a priori, poden semblar negatius: com l’odi, la ràbia, la ira, la impossibilitat de frenar una estona i gaudir perquè el temps transcorre, i és irrefutable que totes i tots acabarem morts.

Al mateix temps, sentia l’impuls de retrobar-me amb la sensació de l’abraçada materna de la infantesa; la passió, el descontrol i la inconsciència de quan ets jove. I una vegada retrobats, la necessitat de sacsejar l’adult adormit en qui segurament m’estic convertint.

Estem sobrevisquent o vivint? És necessari viure aquesta carrera -que és la vida- sense cessar? No ho sé. Però ha estat aquesta voluntat d’entendre, transitar i enfrontar les respostes o les possibles preguntes que vindran, la que em va portar a l’escriptura.

I va ser quan vaig arribar a la història -desitjada o temuda- d’un últim viatge d’un jove amb la seva mare, i dels primers passos d’una nova relació d’aquest fill amb un amant. Al cap i a la fi, totes dues són aventures. Perquè potser sigui explorant paisatges inhòspits i situacions diverses, posant-nos en risc, l’única manera de poder aconseguir que la vida sigui autèntica, real i memorable.

Daniel J. Meyer