SINOPSIS CURTA

A.K.A. (Also Known As) ens parla d’un període de l’adolescència d’en Carlos del que nosaltres formem part. D’un moment en el que, per circumstàncies alienes a ell, trontollen els seus ciments, les seves arrels, la seva identitat. I és que en Carlos és adoptat… i els ulls dels altres li fan plantejar quina és la seva “vertadera” identitat; pot ser que no sigui del tot qui ha decidit ser.
Perquè en el fons, som qui sentim que som, o qui la gent creu que som?
Doncs d’això va A.K.A.: de com s’arrelen aquests gèrmens a la vida d’en Carlos.

SINOPSI SENCERA

Carlos
15 anys. Bueno… 16. Acaba amb… 20-22.
Parla català i castellà. O tot a la vegada, barrejat, com pot, com vol.
Adoptat quan tenia 3-4 anys.
Família de classe mitjana.
Fa servir el Tinder. I…
Coneix a la Clàudia. S’enamora de la Clàudia.
Classe mitjana-alta. Catalana. Burgesia catalana.
Tot va bé.
Primera nit que tindran sexe, … que faran l’amor.
Hi ha molt d’amor.
Apareix la cosina. Coitus interruptus
La Clàudia ja no li respon les trucades.
Apareix la policia a casa. Judici. Per què? És moro.
O al menys, ho sembla.
Bueno… en “realitat”, perquè la Clàudia era menor.
Però en realitat perquè és moro, no és d’aquí.
Tot se’n va a la merda.

A.K.A. (Also Known As) ens parla d’un període de l’adolescència d’en Carlos del que nosaltres formem part. D’un moment en el que, per circumstàncies alienes a ell, trontollen els seus ciments, les seves arrels, la seva identitat. I és que en Carlos és adoptat… i els ulls dels altres li fan plantejar quina és la seva “vertadera” identitat; pot ser que no sigui del tot qui ha decidit ser.
Perquè en el fons, som qui sentim que som, o qui la gent creu que som?
Doncs d’això va A.K.A.: de com s’arrelen aquests gèrmens a la vida d’en Carlos.

NOTA D’AUTOR

Vaig arribar d’Argentina fa 22 anys.
Sóc argentí-alemany-jueu amb ascendència alemanya, polonesa, russa
però de Bielorússia -que potser a aquella època era Ucraïna-, argentina, i
moldava.

La meva germana viu a Israel des de fa 17 anys i els meus pares en fa 12.
O sigui que podríem dir que sóc el més arrelat de la meva família, avui en
dia.

Si miréssim el meu arbre genealògic, no hi ha dues generacions que
s’hagin quedat a la mateixa terra tota la seva existència.
Visc a Catalunya, que podríem discutir durant hores i hores si és part
d’Espanya, i més precisament a Barcelona, que podríem discutir durant
hores i hores si avui en dia és la millor representació de “la cultura
catalana”.

Visc aquí. Si, aquí, des de fa 17 anys. Em sento d’aquí. La meva vida
adulta l’he feta tota aquí. Tinc el nivell C de català, tinc una postura/opinió
política catalana, i no puc imaginar un pa sense tomàquet.

Sóc d’aquí.
Però continuo sent “de fora”.

Aquesta obra va d’això: de la identitat.
De la diferència entre el que sents
que ets i el que determina la societat, que ets. Del dins i del fora.

Daniel J. Meyer