
SINOPSI CURTA
L’obra comença l’últim dia de feina de la Vicky. Ella i en Lluís estan plens de ganes de viure noves experiències, però què passa quan les coses no surten com ells havien previst? Com s’enfrontaran a les adversitats que “el destí” els hi té preparats?
Viure és arriscar i de vegades, arriscar “la vida” tampoc és gran cosa.
SINOPSI SENCERA
En Lluís i la Vicky, els protagonistes d’aquesta història, tenen tots els recursos i cap obligació per afrontar aquesta nova etapa i per aventurar-se a viure-la sense complexos. Tenen temps, diners, i… llibertat per ser impunes.
L’obra comença l’últim dia de feina de la Vicky. Ella i en Lluís estan plens de ganes de viure noves experiències, però… què passa quan les coses no surten com ells havien previst? Com s’enfrontaran a les possibles adversitats que la salut o “el destí” els hi té preparats?
Aquesta nit, apareixeran aquestes preguntes, incògnites i un personatge (l’Oriol – encara que el seu nom és irrellevant) que, tot i que no ho sembli, els ajudarà des dels marges de les situacions, a sentir que realment a aquesta edat i moment vital, poden fer el que vulguin i… que a la llarga potser, seran, fins i tot, respectats.
Viure és arriscar i hi ha moments que arriscar “la vida” tampoc és gran cosa.
NOTA DE L’ AUTOR
La motivació a l’hora d’escriure una història sobre dos personatges a l’última etapa de les seves vides neix de l’observació de certes qüestions que plantegen avui en dia els meus pares: ara volen aprendre a tocar el piano? És ara que em parlen de fumar-se un porro abans d’una operació cardíaca? És en aquest moment de les seves vides, quan la seva salut és fràgil, que han perdut la por de viatjar pel món?
I és aquesta experiència personal que em fa plantejar que els joves (no jo, que ja soc un adult de quaranta… –+– anys), públic al qual generalment m’adreço i del qual generalment parlo a les meves obres, tenen molt a veure amb la gent de la tercera edat (o vells, si volem dir-ho sense complexos).
I són aquests dos moments vitals, els més vitals que existeixen, els que més m’interessen com a dramaturg; perquè em permeten crear personatges amb motor i voluntats infinites, esbojarrades, que porten als límits totes les normes que imposem “els adults”.
I és també per, potser, replantejar-me la paraula vells. Vells? No! Potser hauríem d’anomenar-los “renovats”. I començar a fer el que ja feien altres societats prèvies a la nostra: escoltar-los, aprendre d’ells/elles (no només de les qüestions intel·lectuals), gaudir i divertir-nos amb ells/elles; deixar de tractar-los de forma condescendent i com si, pel simple fet de tenir més edat, ja estiguessin malalts i requereixin sempre cures.
Viure és arriscar… i hem de permetre i fomentar que també ho puguin fer les persones de més edat (que ja anem de camí cap allà).
Daniel J. Meyer
FOTOS
(DEL LLIURAMENT DELS PREMIS LITERARIS CIUTAT DE VALÈNCIA, TEATRE EN VALENCIÀ EDUARDO ESCALANTE 2024)
INFORMACIÓ
ANY |
2023 |
ESTRENADA |
Publicada al 2025 |
BEQUES-AJUDES |
Aquest projecte ha rebut una beca per a la creació literària per autors consolidats de la Institució de les Lletres Catalanes |
REPARTIMENT |
1 actriu de 65-80 anys |
MATERIAL DESCARREGABLE |
|
TRADUCCIONS |
Original: Català
EN CURS 2025
|
INTERNACIONAL |
|
PREMIS |
Premi Literari Ciutat de València 2024 – Premi de teatre en valencià Eduardo Escalante |
PUBLICACIONS |
Català: publicada per Ediciones Bromera. ISBN: 9788413587790 |
Sol·licitar drets i/o traduccions
Escriure a l’email marmontavez@deartecheagency.com o sol·licitar traduccions mitjançant catalandrama.cat