SINOPSI CURTA

Laura i Albert, cosins llunyans convertits en germans després de la mort de la mare de la Laura, viuen en un pis diminut amb la mare de l’Albert, que amb grans esforços malda per arribar a final de mes.

Ells dos hauran de sobreviure en un espai sense racó per a la intimitat; perquè per molt que regulin la seva privadesa a Instagram, a casa sempre són tres.

Quan unes fotografies cauen en mans equivocades, la fràgil realitat dels personatges esclata i desemboca en un final aclaparador que ens fa preguntar: fins on arriben els límits de l’intim i el privat quan tot implosiona?

SINOPSI LLARGA

— Ell és el meu germà.
— I ella és la meva germana.
— Però, en realitat, no som germans-germans.

Laura i Albert, cosins llunyans convertits en germans després de la mort de la mare de la Laura, exploren junts la seva adolescència, la seva intimitat, la seva sexualitat.

— La qüestió és que és la meva germana.
— I també som amics.
— I cosins.

La mare, ara d’ambdós, és una treballadora incansable, cuidadora i protectora, però respectuosa amb aquesta recerca juvenil: potser per manca de temps, potser per desconeixement de com relacionar-se. Tot i això, la seva presència és constant, estimada i odiada alhora, vigilant cada gest dels dos adolescents. En definitiva, una mare sotmesa al caos tendre de la pubertat.

Tres persones adultes —sí, consentint-ho els prejudicis de l’edat— conviuen en un pis minúscul on les parets són… invisibles. Tres vides apassionades que, sotmeses a l’ofec físic i emocional d’una olla a pressió, es troben injustament privades de llibertat i privacitat.

I un dia, l’olla explota: per dins o per fora, per un sol motiu o per molts alhora. Les parets invisibles cauen, la dinàmica canvia, tot esclata. L’aire fresc que irromp talla la respiració i, de sobte, enyorem la calor asfixiant d’abans. Però l’olla ja no existeix, i recollir-ne les parts perquè torni a ser és… massa difícil, potser impossible.