SINOPSI CURTA

A SCRATCH una DJ ens explicarà, a ritme de sessió de música electrònica, el seu món i les seves experiències. Veurem com és el seu dia a dia, tant en el món de la nit, com a casa seva amb la seva parella. I descobrirem el seu anhel més amagat de retornar al plaer de tocar la guitarra, tenir la seva veu pròpia, ser compositora indie.
Ens farà reflexionar sobre quines són les conseqüències de l’exposició social, quins són els pactes dels flirtejos de la nit, els límits permesos a les dones en la seva sexualitat i seducció, i els possibles malentesos, dubtes i contradiccions de les decisions pròpies.

Són totes vàlides? Han de ser permanents o poden canviar instant rere instant? I sobretot, som capaços, com a espectadors/societat, d’acceptar-les sense prejudicis?

SINOPSI SENCERA

Entres a la Disco.
DJ Laureen, comença a punxar.
Els beats comencen a moure’t els peus
Balles?
Sí, comences a ballar.
Els llums t’enlluernen, et flipen!
Vas a la barra. Demanes… alguna cosa.
El que sigui.
Et miren.
Voldries… però potser no ho vols.
Pots dubtar?
Sí… o no. Perquè si dius que sí, o fas veure que sí i després no, serà un problema.
No passa res! Don’t stop.
Continua amb el dancing i que no es noti el teu dubte. Chupito, segueix el ritme, i que passi el que hagi de passar.
O el que tu decideixis.
No pensis!
I si no saps què fer?
Doncs SCRATCH!

Rasca la teva vida, parteix-la, esgarrapa-la, trenca-la, refes-la, replanteja-te-la, o simplement llença’t i deixa que passi el que hagi de passar.

A SCRATCH una DJ ens explicarà, a ritme de sessió de música electrònica, el seu món i les seves experiències. Veurem com és el seu dia a dia, tant en el món de la nit, com a casa seva amb la seva parella. I descobrirem el seu anhel més amagat de retornar al plaer de tocar la guitarra, tenir la seva veu pròpia, ser compositora indie.

Ens farà reflexionar sobre quines són les conseqüències de l’exposició social, quins són els pactes dels flirtejos de la nit, els límits permesos a les dones en la seva sexualitat i seducció, i els possibles malentesos, dubtes i contradiccions de les decisions pròpies.
Són totes vàlides? Han de ser permanents o poden canviar instant rere instant? I sobretot, som capaços, com a espectadors/societat, d’acceptar-les sense prejudicis?

NOTA DE L’ AUTOR

Vaig escriure SCRATCH en un laboratori d’escriptura de la SGAE el 2021, però amb la ràbia i la tendresa de qui observa unes regles invisibles que fa temps que es couen en silenci… Malgrat els avenços feministes, sembla que encara hi ha una regla tàcita: les dones han de seduir amb permís, callar els seus desitjos, vestir màscares que a nosaltres, els homes —gais o no— ens celebren amb vítores.

M’inquieta que, mentre als homes ens aplaudeixen l’exploració de les nostres pulsions, a les dones se’ls exigeixi contenció.

Aquesta obra neix de voler donar un cop de puny sobre la taula —en aquest cas, sobre la taula del DJ— per trencar aquest discurs integrat, al ritme de beats electrònics, des d’un pòdium de dona super-empoderada, divinitzada a la seva cabina elevada per damunt del dancefloor, que observa a vista d’ocell, però cau esgotada al seu llit com qualsevol altre mortal i… preguntar-me: per què la llibertat sempre arriba condicionada per a les dones?

Discoteca i cançons indie d’una DJ compositora que no pot alçar la veu, o l’ha apaivagada; cada pausa i cada silenci busquen encendre la rebel·lia compartida. No per donar respostes ordenades, sinó per disparar preguntes com qui convida a una ronda de xupitos. Amb la urgència que imposa seguir el ritme, però amb la pausa necessària per canviar-ho TOT.

SCRATCH! Esquinçarem les nostres vides, canviarem aquestes regles… però sense deixar de ballar.

Daniel J. Meyer